L'altre dia a classe de GTIC, vam treballar els mapes conceptuals, és una bona manera d'organitzar la informació i d'aquesta manera sigui més fàcil per la nostre ment, memoritzar totes aquestes idees. La nostre manera de crear mapes conceptuals era amb paper i boli, per tant cal primer fer una selecció de conceptes, després establir una relació entre aquets conceptes i per últim fer la representació gràfica, que feta a mà treu més temps ja que has d'ana esborrant tota l'estona. Joseph D.Novak, va ser el creador dels mapes conceptuals.
I ara ve la solució a la pèrdua de temps, en realitzar el mapa conceptual a mà, ara per ara, existeixen molts editors gràfics, però el més conegut i un dels millors és Cmap Tools. Nosaltres a partit d'un text proposat per el professor de GTIC, vam realitzar un mapa conceptual, us deixo el text perque vosaltres també pogueu inciar-vos amb un text senzill : cliqueu-hi per veure el enllaç.
El dijous 22 de novembre, vam presentar a classe un racó de música. Jo el vaig duu a terme conjuntament amb la Clàudia, la Laura, l'Irene, la Laia, i l'Anna.
El nostre racó anava destinat per infants de P-4, dins del racó hi incloÏm totes les activitats que hem dut a terme a la classe de música, per tal de que puguin aprofundir els seus coneixements. Aqui teniu una fotografia del nostre racó.
A la part dreta del racó, hem creat una part destinada als jocs, de manera que puguin diferencia entre el silenci i el so, a través d'un memory de sons. També hem col·locat, amraques fetes a mà, amb materials reciclats i uns globus amb fets amb aliments dins, per tal de que puguin fer-los sonar.
A la part central del racó, hem posat el títol per tal que l'identifiquin, uns autors que s'hauràn treballat a classe, i les tres notes principals del pentagrama amb el seu nom corresponent: la negre, la blanca i la corxera. A sota de tot això, com podeu veure hi ha un domino, fet amb instruments musicals, un joc molt original que va agradar molt a la mestre, l'error que hi va trobar va ser que els intruments seria millor que haguessin estat treballats a l'aula i més senzills i no trompetas, violins....ja que aixi treballarien la relació a la vegada. Darrere del domino, hi hem col·locat contes, d'autors que estem treballant a l'aula, contes amb sons i en general que els puguin identificar com a música.
A la part esquerra, hi hem posat instruments com un triangle, una flauta...., per tal que es vagin familiaritzant, a més a més al fons hi ha dos danses populars catalanes, les sardanes i el ball de bastons, per això hem inclòs a la part dels intruments uns bastons.
Per últim hem col·locat cançons repartides per tot el racó, acompanyades d'un dibuix, de manera que els infants sense saber llegir puguin relacionar-les. La nostre mestre ens va recomenar que hi afegissim la partitura.
Aqui hos deixo una foto nostre, les creadores d'aquest superracó!!
Els fluxogramas són una eina que s'utilitza per a representar procediments encaminats a ser resoldre un problema. Per els futurs mestres es contemplen dues utilitzacions, aquestes són:
- Les tasques pròpies relacionades amb el desenvolupament de la tasca professional
- Ensenyar als alumnes aquesta eina, ja que s'ha de tenir en compte que és una eina important per la presa
de decisions, resolució de problemes, definició d'ordres....
El Jordi Simón, eens va proposar de realitzar un diagrama de flux, que marques els passos que hem de fer per creuar un semàfor, i aquest va ser el meu resultat:
El passat 28 de novembre, vaig exposar una descripció d'una companya de classe. L'activitat proposada pel professor de COED, el Josep Maria, tractava de fer un procés d'investigació i escollir una companya o company nostre i fer una descripció. Jo vaig escollir una persona que sigués propera a mi, ja que és poc temps per conèixer completament com és una persona i d'aquesta manera em seria més fàcil. La meva companya es diu: Anna España.
Aquí podeu veure la descripció que vaig fer d'ella:
La veritat és que va ser una experiència molt gratificant ja que la descripció la vam fer davant dels altres companys i podíem escoltar tant l'opinió del Josep, el nostre professor com la dels companys. És bo quan es parla en públic escoltar la opinió del públic ja que són els que es fixen en la nostra actitut, els nostres gestos i en general com ens expressem, coses que un mateix és molt díficil de percebre. Em va agradar alhora escoltar la opinió del Josep Maria, va ser molt interessant i de gran ajuda per les pròximes aparicions en públic.
Els RSS, són la solució per a intentar getsionar el contigut de la xarxa. Els RSS, la sindicació de contiguts, és un recurs que ofereix la xarxa per a poder accedir a grans volums d'informació d'una manera senzilla i pràctica.
La xarxa actualment esta formada per grans fonts d'informació que mereixen el nostre interès i es per això que la sindicació de continguts ens permet veure les novetats d'aquestes fonts.
El RSS, és el format consensuat en que els continguts han de ser enviats i rebuts.
Els RSS, serveixen per a informar d'aquestes novetats als agregadors que no requereixen s'un software especial ni de pagaments, són gratuïts i online, serveixen per a rebre informació de les nostres subscripcions a través dels RSS, ens ofereix la possibilitat d'endreçar la nostre informació, ens permet fer una lectura de les novetats sense la necessitat d'entrar dins la web que la genera i ens marca tot allò pendent de ser llegit.
Com diu Genís Roca: Una web sense RSS, deixa de ser competitiva.
A la classe de COED, vam tenir que escollir una persona coneguda, que reconeixíem com a bon comunicador, entre ells van sortir el Pablo Motos, Josep Cuní, Jordi Èvole, Josep Guardiola....., entre tots vam arribar a la conclusió de que per tal de ser un bon comunicador cal :
- Guanyar-se al públic.
- Saber compaginar el que es diu per tal de que el que volem comunicar no es faci avorrit.
- L'humor i la diversió són molt importants.
- La bona comunicació no verbal.
- Saber jugar amb el to de veu.
- Interactuar amb el públic.....
Per tal de tenir més clar el que era un bon comunicador, el professor ens va ensenyar un vídeo : "Porque la escuela mata la creatividad ?"
El comunicador és Sir Ken Robinson, parla de la importància de la creativitat, igual que l'alfabetització a l'etapa d'infantil. Diu que els nens són creatius, perquè no tenen cap por a equivocar-se, cosa que canvia en el moment que es fan adults, degut a que vivim amb la por a equivocar-nos, i per tant aquesta por no ens deixa, i ens evita ser creatius. També afirma que la dansa té la mateixa importància que les matemàtiques, ja que sempre hi haurà algú que es dediqui en un futur a la dansa.
Dins de tot el que diu, que es força interessant, diu coses que m'agradaria destacar com:
- "Educar en la totalitat del ser".
- Vol reivindicar que si tenim por a equivocar-nos, no creixem com a persones i perdem la creativitat.
- " La intel·ligència és distintiva, diversa i dinàmica".
Desprès d'haver analitzat el que diu, i la manera com ho diu, vam poder extreure més recursos per tal de duu a terme una bona comunicació, entre elles: Sap captar l'atenció del públic, es manté en una posició estàtica, i utilitza els braços per expressar-se, utilitza la ironia com a mètode per divertir, la naturalitat, sap portar el discurs perfectament, quan reflexiona es mostra més seriós i sobretot utilitza exemples com a demostració.
Us animo a que feu una ullada al vídeo i a tot el que diu. Aquí el teniu!
Els Blogs són una eina que incrementa les possibilitats de comunicació alhora que afavoreix l'activitat dels alumnes, imprescindible per a la construcció dels seus coneixements. També fomenta la interacció, tant entre els alumnes com entre els alumnes i el professor. Finalment, els Blogs obren el que ocorre a l'aula a la resta de la societat.
Els Blogs serveixen per pensar, escriure, compartir i participar.
Els Blogs educatius, s'anomenen Edublogs, hi ha diferents tipus, tot depenent de la utilitat que es doni i dels objectius que es fixin. En aquest cas d'Edublogs, poden haver-hi els bogs de centre, que acostumen a ser una mena de revistes digitals, on hi apareixen textos informatius, d'opinió, de creació, testimonis gràfics....., i que a diferència de les antigues revistes que s'oferien a l'escola, surt més econòmic, s'hi poden adjuntar elements digitals, es pot publicar sempre que es vol, es troba a l'abast de tothom i no només del centre, és més ecològic i no ocupa espai físic.
Per altre banda hi ha :
Blogs d'aula, poden ser Blocs del professor, on es pot proporcionar informació, proposar activitats, donar instruccions, proporcionar recursos, fer la memòria d'activitats fetes.....
Blogs col·lectius de professor(s)-alumnes, on s'hi pot trobar el desenvolupament de tasques en col·laboració, treballs per projectes, revistes de classe, portafolis....
Blogs de l'alumne, on poden desenvolupar tasques individuals.
Aquesta informació l'he extret de comentaris a l'aula i del llibre :" Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents". Animo a tots els futurs i futures mestres o actuals mestres a que li facin un repàs, és força interessant.
