La veritat és que va ser un treball, que m'agradaria repartir, ja que parlar d'allò que et fa treure un somriure i d'allò a que et dediques es força gratificant. Jo vaig fer el treball contenta, i això em va servir per sortir a exposar-lo amb més seguretat i amb un bon somriure. És cert que els nervis són difícils d'impedir, tot i així em penso per la opinió del públic que no ho semblava tant com jo creia. Els nervis són una cosa normal, que gairebé tothom passa, però s'ha d'intentar que el públic no els noti.
Aquí us deixo el vídeo amb el qual vam iniciar la Marta i jo la nostre exposició, espero que us agradi.
Amb aquest vídeo vam voler donar a conèixer el que és ser Monitor de Lleure, el fet que tant a la Marta com a mi ens està fent créixer com a persones i ens està donant més confiança en nosaltres mateixes. Diguem que ser Monitores ens ha fet canviar i el més important ens ha guiat en el nostre futur.
L'únic aspecte negatiu que puc treure d'aquest treball, és que hagués tingut més temps per parlar d'allò que tant m'agrada fer, ja que era només de 10 minuts. És molt cert i com es parla en llibre que m'estic llegint "Com parlar en públic", que triguem menys en elaborar una exposició de d'1 hora que una de 10 minuts.
Fins aviat!!
